Nosaltres
Per començar la història de la nostra església hem de viatjar fins al maig de 1886. D’aquesta data són els primers documents escrits que ens parlen de la presència de cristians evangèlics a Mataró.
Sabem també que des del 1905 al carrer Beat Oriol (ara, Sant Josep Oriol) existia una escola dirigida per un matrimoni de missioners vinguts des d’Anglaterra. A aquesta escola rebien ensenyament nens i nenes de tot Mataró i, a més, els diumenges hi havia trobades per llegir i estudiar la Bíblia –el que anomenem cultes.
Després de la mort d’aquest matrimoni, l’escola es va tancar però les reunions dels diumenges es van traslladar a les cases d’algunes de les persones que hi participaven. Poc a poc el grup s’anava fent gran i de manera regular rebien l’ajuda de cristians que venien des de Barcelona per atendre els cultes.
Amb l’esclat de la guerra civil, els cultes queden interromputs per ordre de l’autoritat. Malgrat tot, tan bon punt va acabar la guerra, van començar de nou, això sí, canviant el lloc de trobada una i altra vegada. Era una època de clandestinitat i les trobades, per tant, havien de fer-se en cases particulars i de manera molt discreta.
El que aquest grup no sabia és que, des de feia molts anys, existia un altre grup d’evangèlics a Mataró. La clandestinitat havia provocat que cap dels dos grups sabés de l’existència de l’altre. Però a finals dels anys 40 es produeix un fet singular: una de les dones que assistia als cultes per les cases va saber casualment de l’existència de l’altre grup. Sense dubtar-ho va anar, junt amb altres dues dones, a conèixer els altres “protestants” de la ciutat. Va ser un moment de gran alegria i il·lusió per a aquests homes i dones que vivien la seva fe de manera tan secreta. Els dos grups es van unir formant la llavor de la nostra comunitat.
Els temps de clandestinitat van donar pas a la tolerància religiosa, primer, i a l’esperada llibertat religiosa, després. D’aquesta manera, les reunions que es feien a les cases van passar primer a un local llogat al carrer Santa Marta 39 i, des de l’any 1984, al nostre local de l’Avinguda Jaume Recoder 71.
Des del 1905 fins avui són molts els homes i dones que ho van arriscar tot per la seva fe. En aquest recull històric no apareix el nom de cap d’ells, però… de tots ens sentim hereus i a tots ells volem recordar.
Qué Creiem
En tant que cristians evangèlics, acceptem la Revelació de Déu únic en tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant) donada a les Escriptures de l’Antic i el Nou Testament, i confessem la fe històrica de l’Evangeli que es proclama a les seves pàgines. Afirmem, per tant, les doctrines que considerem decisives per a comprendre la fe i que han d’expressar-se en amor, en el servei cristià pràctic i en la proclamació de l’Evangeli:
La sobirania i la gràcia de Déu el Pare, Déu el Fill i Déu l’Esperit Sant en la creació, la providència, la revelació, la redempció i el judici final.
La divina inspiració de les Sagrades Escriptures en els seus documents originals i, per tant, la seva total credibilitat i suprema autoritat en tot el relatiu a la fe i a la conducta.
La pecaminositat universal i la culpabilitat de l’home caigut que comporta la ira de Déu i la condemnació.
El sacrifici vicari del Fill de Déu encarnat, únic fonament suficient de redempció de la culpabilitat i del poder del pecat, així com de les seves conseqüències eternes.
La justificació del pecador solament per la gràcia de Déu, per mitjà de la fe en Crist crucificat i ressuscitat d’entre els morts.
La obra de Déu l’Esperit Sant que il·lumina, regenera, habita en el creient i el santifica.
El sacerdoci de tots els creients que, en la unitat de l’Esperit Sant, constitueixen l’Església universal, el Cos del qual Crist n’és el Cap, compromesos pel manament del seu Senyor i la proclamació de l’Evangeli a tot el món.
L’esperança del retorn visible del nostre Senyor Jesucrist en poder i glòria, la resurrecció d’entre els morts i la consumació del Regne de Déu.